Nota al lector: este libro está solo en catalán, motivo por el cual la crítica la hago en el mismo idioma.
Feia temps que no necesitaba devorar un llibre amb tanta ànsia. Des de Esto no es normal, de Joel Salatin, cap llibre no m’havia atrapat d’aquesta manera, imagino que tampoc no és casual donat la similitud entre els dos. Tot i que reconec certa predilecció per tot el que fa en Francesc, la Nuri i la gent d’Agroassessor, intentaré ser el més parcial possible a l’hora de transmetre les meves impresions sobre el llibre. Ara fa dos anys, en plena cerca de models agrícoles transformadors i regeneratius, una amiga em va conduir cap a en Francesc i des de llavors he tingut la sort de poder veure a la pràctica molta de la teoria que havia llegit, però a gran escala.
Aquest llibre de l’editorial Tigre de paper és part assaig, part narrativa auto-vivencial, on el fil conductor són els escrits anuals de la tarda de la revetlla de Sant Joan. Transportats al procés de transformació personal d’en Francesc, l’acompanyem en els pensaments, pors, inquietuds i sorpreses d’aquest pagès orgullós i un punt temerari. Les reflexions inicials de cada capítol obren portes a coneixements complexes apropats amb una serenitat i simplicitat dignes de convertir-los en aptes per a tots els públics. La trofobiosis, el keyline, el complexe argilo-húmic, el cicle de la matèria orgànica o l’efecte del llaurat i els adobs químics formaran part de l’intel·lecte de la persona lectora, tot i no tenir coneixements agrícoles previs.
En un moment de debat social, econòmic i mediambiental, la producció agroalimentària està qüestionant-se permanentment. Ja són massa les veus que reclamem el recolzament total i real a una producció regenerativa, on l’impacte de l’agricultura i ramaderia locals, de temporada i sense insums químics siguin eines per recuperar el paisatge i la biodiversitat, per generar salut i sobirania alimentària.
La desconexió amb la realitat agrícola és més gran segons la distància a la que hi vivim. Aquest Arrelats a la terra és d’imperdible lectura per comprendre les problemàtiques diàries de la pagesia i els arguments i dificultats per fer segons quins passos. I per les persones que tenim una economia agrícola, és una lectura motivadora, fins i tot empipadora, però potser l’empenta final per a fer un nou salt.
Tenir en Francesc liderant projectes, documentant-los i compartint-los en format llibre, presentació o xerrada, és font d’inspiració i cal aprofitar-ho. Aquest tipus de mirades són com plantes pioneres que desperten per crear més fertilitat de la que necessiten, capaces de regenerar el sòl, crear abundància i biodiversitat. Si som capaces de reconèixer-les i aprendre’n, de ben segur les seves llavors seguiran escampant-se i creant vida.
Després de 9 generacions, no tinc tan clar que sense un canvi de mirada una desena generació hagués pogut cultivar a la mateixa finca. Ara, estic segur que serà de les granges més abundants i productives de la zona.
Necessària per comprendre els reptes de la sobirania i producció alimentària dels propers anys i de quina manera l'agricultura regenerativa pot transformar el paisatge i generar abundància.
No Comments